 |
||
 |
||
|
La cooperativa de treball associat és una societat que
associa tres o més persones físiques, sota els principis de lliure adhesió
i de baixa voluntària, que es proposen produir béns o prestar serveis
a terceres persones aportant, bàsicament, el seu treball. Els seus principis
fonamentals són la gestió democràtica i la voluntat de millorar les
relacions humanes i de posar els interessos col·lectius per damunt de
tota idea de benefici particular. CARACTERÍSTIQUESLa seva estructura
és purament democràtica: els socis s’estructuren en una assemblea general
que escull, seguint el sistema d’un home un vot, el consell rector,
que administra i representa la cooperativa per si mateix o delega en
un director perquè ho faci. El conjunt de vots dels socis col·laboradors
no pot superar en cap cas el 40% de la totalitat dels vots socials. La
seva denominació "societat cooperativa catalana" o l'abreviatura
corresponent (SCoopC o SCC) s’ha d'incloure necessàriament en tota la
documentació i aquesta ha d'indicar el règim de responsabilitat del
socis que pot ser limitat (SCCL) al capital aportat o il·limitat (SCCIl·ltda.). El
capital social mínim és de 3.000 euros que han d’estar totalment subscrits
i desemborsats en el moment de la constitució. El capital social és
constituït per les aportacions obligatòries i/o voluntàries dels socis,
que s’han d’acreditar mitjançant títols o llibretes de participació
nominatius. Les
aportacions dels socis poden ésser en diner o no dineràries (béns o
drets patrimonials susceptibles de valoració econòmica). El consell
rector n’ha de fixar la vàlua i responen solidàriament de la realitat
de les aportacions no dineràries. Els
estatuts han de fixar l'aportació obligatòria per adquirir la condició
de soci, que pot ésser igual o proporcional a l'activitat cooperativitzada
desenvolupada o compromesa per a cada soci.
CONDICIONS
El
treball que desenvolupen els socis treballadors i els treballadors contractats
s’anomena activitat
cooperativitzada. Aquesta, per llei, ha de complir que el nombre d’hores
a l’any fetes pels
treballadors amb contracte de treball no superi el 30% del total d’hores
a l’any fetes pels socis treballadors. En el càlcul d’aquest percentatge
no s’han de tenir en compte:
·
Els treballadors integrats
en la cooperativa per subrogació legal i els que s’incorporin a activitats
sotmeses a la dita subrogació.
·
Els treballadors que
substitueixin socis treballadors que es trobin en situació d’excedència
o d’incapacitat laboral temporal, o gaudint de permís per maternitat
o paternitat, adopció o acolliment, exercint un càrrec públic o complint
un deure públic de caràcter inexcusable.
·
Els treballadors que
treballin en centres de treball subordinat o accessori.
·
Els treballadors amb
contractes de treball en pràctiques, per a la formació o per obra o
servei determinats. · Els treballadors contractats de conformitat amb una disposició de foment de l’ocupació de persones amb discapacitats físiques o psíquiques No
hi ha límit a l’aportació per part d’un soci al capital social. Aquesta
mesura permet potenciar la inversió, ja que no té cap repercussió, atès
que ni els drets socials ni la participació en els excedents depenen
del capital social, sinó de l’activitat cooperativitzada. Els estatuts socials poden regular la possibilitat que la cooperativa tingui socis col·laboradors, persones físiques o jurídiques, públiques o privades que, sense dur a terme l’activitat cooperativitzada principal, puguin col·laborar en la consecució de l’objecte social de la cooperativa. Llurs
drets i obligacions queden regulats pel que disposen els estatuts socials,
i, en tot allò que no hi sigui establert, pel que pactin les parts.
Mai el conjunt dels vots a l'assemblea general que se’ls assigni pot
superar el 40% de la totalitat de vots socials. Les
condicions de llurs aportacions al capital, que es comptabilitzen separadament
de les dels socis i no tenen límit, són les que determinen els estatuts,
l’acord de l’assemblea o el pacte entre les parts. Els estatuts poden
atribuir fins a un 45% dels excedents anuals a la distribució entre
els socis col·laboradors, en proporció al capital que aquests hagin
desemborsat. En aquest cas, s’han de fer càrrec de les pèrdues de l’exercici
en la mateixa proporció fins al límit de llur aportació. Els excedents o beneficis es distribueixin entre els socis com a retorn cooperatiu en proporció a les operacions, els serveis o les activitats que cadascú hagi fet amb la cooperativa. El retorn cooperatiu és el complement de les retribucions salarials avançades durant l’any, mitjançant bestretes laborals, que en la pràctica funcionen com una nòmina, tant a efectes comptables com de la Seguretat Social. La
societat cooperativa de treball associat disposa d’uns òrgans per funcionar: L’assemblea
general.
Està constituïda per tots els socis. És l’òrgan d’expressió de la voluntat
social. Els seus acords són obligatoris per a la totalitat dels socis
i adherits. El
consell rector.
És l’òrgan de representació i govern de la societat. Gestiona l’empresa
i exerceix, quan escau, el control permanent i directe de la gestió
de l’empresa. Interventors
de comptes.
N’hi pot haver fins a tres, que tenen dret a comprovar en qualsevol
moment la documentació de la cooperativa. Si aquesta és formada per
tres membres, la societat resta exempta de nomenar un interventor o
una interventora de comptes.
AVANTATGES Les
cooperatives estan considerades per totes les instàncies com la forma
més democràtica de constituir-se, ja que es tracta d’una societat amb
activitat econòmica, però també amb uns clars objectius socials, com
és la creació de llocs de treball a través d’empreses comunitàries.
És per això que els organismes públics afavoreixen i potencien, doncs,
la creació d’aquest tipus de societat, concedint-li ajudes específiques,
seguint aquesta filosofia. Les
cooperatives de treball associat són considerades especialment protegides
si, entre altres requisits, la retribució dels socis no sobrepassa el
200% de la mitjana de retribució normal del sector d’activitat i el
nombre de jornades legals de treballadors per compte d’altri amb qualsevol
tipus de contracte no indefinit no supera el 20% del total de les jornades
legals de treball realitzades pels socis. Les cooperatives de treball associat que compleixen les condicions per estar considerades protegides gaudeixen d’importants beneficis fiscals, que es concreten en:
Els
socis treballadors han d’estar donats d’alta a la Seguretat Social,
i poden triar el règim general o bé l’especial d’autònoms, opció recollida
en els estatuts i que obliga tots els components. Els estatuts de la cooperativa poden regular, com a matèria de règim de treball, l’organització del treball, les jornades, el descans setmanal, les festes laborals, les vacances, els permisos, la classificació professional, els criteris retributius - especialment les bestretes laborals -, la mobilitat funcional i geogràfica, les excedències o qualsevol altra causa de suspensió o extinció de la relació de treball cooperatiu i, en general, tota altra matèria vinculada directament amb els drets i les obligacions derivats de la prestació de treball pels socis treballadors. Aquesta forma jurídica permet als socis fundadors o a aquells que s’hi incorporen, si tenen reconegut el dret a una prestació d’atur, la facultat de sol·licitar l’import íntegre d’aquesta prestació per aportar-la a la cooperativa, realitzant l’anomenada capitalització de l’atur, o sol·licitud de pagament únic de la prestació. S'estableixen una sèrie de programes de subvencions per al foment de l'economia social a Catalunya, els quals beneficien a les societats cooperatives i als seus socis treballadors. ( Veure el tema "informació sobre ajuts i subvencions”)
INCONVENIENTSLa
remuneració salarial dels socis, anomenada bestreta
laboral, es paga mensualment a compte dels beneficis que es preveu
que generarà la cooperativa de treball associat (en la pràctica funciona
com una nòmina a tots els efectes). En cas de pèrdues, el soci pot estar
obligat a eixugar-les, retornant part d’aquesta bestreta. Això implica
que el sou no és fix, com en altres relacions laborals, sinó que varia
d’acord amb la marxa de la cooperativa. A
diferència d’altres formes jurídiques, en la cooperativa de treball
associat els excedents obtinguts a la fi de l’exercici no són de lliure
disposició. Dels excedents comptabilitzats per la determinació del resultat cooperatiu, un cop deduïdes les pèrdues de qualsevol naturalesa d’exercicis anteriors, i abans de la consideració de l’impost de societats, s’han de destinar, almenys, els percentatges següents:
b)
El 50% dels excedents procedents de
la regularització de balanços, al fons de reserva obligatori.
c)
El 100% dels excedents procedents de
les plusvàlues obtingudes per l’alienació dels elements de l’immobilitzat
material o immaterial, segons els termes que determina la llei, al fons
de reserva obligatori.
|
||
