Una societat civil és un contracte segons el qual dues o més persones, per desenvolupar una activitat econòmica i repartir-se uns guanys, posen en comú qualsevol dels factors següents: diners, béns i/o treball.

CARACTERÍSTIQUES

 

Aquest contracte pot recollir pràcticament qualsevol pacte o acord (distribució de tasques, de guanys, de pèrdues, etc.) als quals arribin els associats. L’únic que no es pot fer és excloure un dels socis de la participació en els beneficis, així com contradir la legislació. Tot això fa que per al bon funcionament de la societat civil sigui necessari que entre els socis que la constitueixen hi hagi una bona entesa i coordinació.

Per constituir aquesta societat no és necessària cap formalitat, llevat que els socis aportin béns immobles o drets reals; aleshores és obligatori constituir-la davant notari i pagar l’Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ja que es traspassa patrimoni dels socis a la societat civil). En tot cas, és força recomanable per legitimar més clarament els pactes entre els socis.

Si la societat civil es constitueix davant notari obté personalitat jurídica pròpia.

La resta de societats civils també tenen personalitat jurídica si els socis contracten en nom de la societat, i no en nom propi, i els tercers coneixen l’existència d’aquestes societats. No tenen, doncs, personalitat jurídica les societats amb pactes entre socis que es mantinguin en secret (que es regeixen per les disposicions relatives a les comunitats de béns).

Els socis poden nomenar un apoderat general, encarregat d’administrar la societat. Si no es fa així, qualsevol d’ells pot actuar com a tal i, per tant, obligar amb els seus actes tota la societat. Qualsevol soci, però, pot oposar-se a les operacions de l’altre abans que aquestes hagin produït cap efecte legal.

Puja

CONDICIONS

Cadascun dels socis ha de complir les dues condicions següents: no estar incapacitat legalment (i, per tant, ser major d’edat o menor emancipat) i actuar en nom propi. A partir d’això, tots aquells que realitzin directament una activitat econòmica continuada s’han de donar d’alta al règim d’autònoms de la Seguretat Social.

En principi, la societat civil no pot tenir per objecte activitats mercantils, ja que és regulada pel dret civil. Però en la mesura que pot obtenir un CIF i l’alta en el cens de l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) se situa en igualtat de condicions respecte a les societats mercantils, regides pel dret mercantil, i, per tant, pot desenvolupar activitats empresarials o professionals, sempre subjecta a la responsabilitat que més endavant s’explica.

Puja

AVANTATGES

És una de les formes més barates i ràpides de constituir-se com a empresa. La seva situació, a cavall entre dos marcs legislatius, li dóna una certa manca de definició quant a obligacions.

El règim és pactista: els socis tenen absoluta llibertat per pactar el que vulguin amb el límit de no contradir la llei.

Aquesta forma jurídica permet mantenir en secret els pactes entre els socis, tret del cas ja esmentat, perquè la constitució es pot realitzar mitjançant contracte privat o, fins i tot, verbal. En aquest cas, la societat es regeix per les disposicions relatives a la comunitat de béns.

Té els mateixos avantatges que l’empresari individual pel que fa als impostos. Els diferents socis es distribueixen els guanys segons el pacte i cadascun està obligat a incloure’ls dins la seva declaració de l’impost sobre la renda.

Puja

INCONVENIENTS

La mateixa flexibilitat en la constitució d’aquesta societat, que esmentàvem com a avantatge, pot esdevenir un inconvenient pel fet de ser una figura societària molt poc definida que deixa bona part de les condicions de funcionament sotmeses a l’existència d’uns ferms acords entre els socis.

Aquesta figura, per definició, limita la responsabilitat enfront de tercers, ja que es pot pactar la distribució de les pèrdues entre els socis i obligar-los a respondre dels deutes de manera mancomunada (segons els pactes) i subsidiària respecte del patrimoni de la societat.

L’inconvenient principal és que, en dedicar-se a activitats empresarials o de comerç, la societat civil esdevé irregular, i perd la limitació de responsabilitat de tots els socis i de manera solidària que regula el Codi civil (ja que es converteix en il·limitada) davant les obligacions que contregui la societat.

S’afegeix a aquest inconvenient el d’un cost més elevat de constitució en el cas que la constitució es faci davant de notari: cal pagar un 1% del capital aportat pel socis com a pagament de l’Impost de Transmissions Patrimonials. També té un major cost de funcionament, ja que tots els socis que directament realitzin una activitat laboral han d’estar donats d’alta en la Seguretat Social, excepte els col·lectius de professionals que tinguin un règim especial. Els membres de societats de professionals, a més, poden entrar dins del règim de transparència fiscal de l’impost sobre la renda.

Puja

 
passos de  constitució  
  Amunt  
anterior Formes jurídiques següent