El capital risc és una activitat financera consistent en la presa de participacions temporals i minoritàries en PIMES que es troben en un procés d’inici, de creixement o de reestructuració de la seva activitat, aportant un valor afegit en forma de credibilitat davant tercers i suport gerencial, amb objecte de generar plusvàlues en la posterior venda de les mateixes.

El que es persegueix és la capitalització de la societat, possibilitant l'execució d’un pla d’empresa, que habitualment preveu un creixement, estalviant temps d'execució i possibilitant un augment del valor de mercat de l'empresa.

Les societats de capital risc són societats anònimes que tenen per objectiu la participació temporal en el capital d’empreses no financeres els valors de les quals no cotitzin en el primer mercat de les borses de valors. Per al desenvolupament del seu objectiu, les societats de capital risc poden facilitar préstecs participatius i altres fórmules de finançament a les societats participades així com un servei d’assessorament.

La regulació del capital risc a Espanya es fonamenta en la Llei 1/1999, de 5 de gener, reguladora de les entitats de capital risc i de les seves societats gestores, que diferencia dos tipus d’entitats de capital risc: les societats de capital risc i els fons de capital risc.

Les entitats de capital risc inverteixen per un període, habitualment entre tres i deu anys, per desinvertir finalment, venent la seva participació als socis originaris o a tercers, generant així fortes plusvàlues.

Han de mantenir com a mínim el 60% del seu actiu en accions i participacions en el capital d’empreses que siguin objecte de la seva activitat. Dins d’aquest coeficient obligatori d’inversió, poden dedicar fins a trenta punts percentuals del total del seu actiu a préstecs participatius a empreses que siguin objecte de la seva activitat.

No poden invertir més del 25% del seu actiu en una mateixa empresa ni més del 35% en empreses del mateix grup.

Així, la majoria de les entitats de capital risc existents a Espanya rarament es plantegen estudiar operacions que suposin inversions inferiors a dos milions d’euros, fet que impossibilita l’accés de molts projectes empresarials a aquesta font de finançament.