 |
||
 |
||
|
Si totes les qüestions anteriors han estat aclarides,
és el moment de començar a fer comptes. Generalment no n’hi ha prou
d’analitzar les dades econòmiques una sola vegada, ja que els resultats
d’alguns dels estats comptables determinen canvis en d’altres. Així,
una necessitat major de finançament, provocada per una nova inversió,
determinarà unes noves despeses financeres que ens poden alterar el
compte d’explotació i el punt d’equilibri. El procés
d’anàlisi ha de ser reiteratiu i, generalment, considerar diferents
escenaris, amb diferents previsions de vendes i de despeses, que permetin
conèixer a fons quines són les variables econòmiques que intervenen
decisivament en el resultat i la rendibilitat de l’empresa. És en aquest
moment quan, més probablement, hi haurà d’intervenir un expert. Si en
el grup de promotors no n’hi ha cap, caldrà buscar assessorament extern.
Tot i això, aquest no pot treballar si no estan plenament decidides
les dades fonamentals de l’empresa, i el seu treball només serveix parcialment
per definir els camins que ha de seguir l’empresa, ja que les variables
econòmiques i financeres únicament són el reflex numèric de les decisions
preses en els apartats anteriors. A part d’establir
les despeses en la inversió inicial, i de buscar el finançament adequat,
hi ha tota una sèrie de factors i conceptes i càlculs que cal efectuar
i que cal estudiar amb un gran detall. Es poden realitzar unes primeres
anàlisis per tal de delimitar el risc que s’ha d’assumir i per tal de
conèixer inicialment en quins nivells econòmics se situa el projecte
empresarial a partir de les diferents variables que s’han anat analitzant
en el pla d’empresa. Per dur a
terme aquesta tasca s’utilitzen dos models diferenciats: el model d’estats
comptables i el model del punt d’equilibri. Pla d’inversions inicials i pla de finançament. Balanç inicial El pla d’inversió el constitueixen tots els béns i drets necessaris per
realitzar l’activitat, tant si són de nova adquisició com si ja se’n
disposa i s’aporten a l’empresa. S’anomena també l’actiu de l’empresa
i en podeu trobar un detall en el document A. Cal apuntar que els imports detallats en cada concepte inclouen només la base imposable de les factures o pressupostos dels diversos béns o drets. La part corresponent a les quotes satisfetes d’IVA caldrà recollir-les a banda i considerar-les com un dret de l’empresa, que es compensarà a l’hora de liquidar l’impost. El pla de finançament el constitueixen
tots aquells recursos que s’han aportat a l’empresa. Els més representatius
són les aportacions de socis a l’empresa, ja siguin en metàl·lic o en
espècie, i els imports dels crèdits i les ajudes familiars i subvencions.
S’anomena també passiu de l’empresa i en podeu trobar
un detall en el document A. L’actiu i el passiu han de tenir
el mateix valor, la qual cosa voldrà dir que tenim prou finançament
per fer front a tota la inversió. També es diu que en aquest cas el
balanç està «quadrat». Això garanteix que l’empresa pugui tenir una
estabilitat inicial. És especialment important en
el moment de creació d’una empresa disposar de fons de maniobra. Aquest
fons recull les necessitats de diners en efectiu que cal tenir per fer
front a la diferència temporal entre el pagament dels aprovisionaments
o les compres i el cobrament dels nostres clients. Addicionalment ha
de cobrir els fons necessaris per poder passar els mesos en què les
despeses siguin superiors als ingressos, és a dir, fins que l’empresa
arriba al nivell del punt d’equilibri. Previsió del resultat o compte de pèrdues i guanys provisional El compte de resultats determina, a partir dels ingressos i les despeses, quins beneficis generarà l’empresa. És una previsió, perquè els imports s’estableixen a partir de la planificació prèvia del que es pensa que costarà desenvolupar l’activitat (previsió de despeses) i tots els recursos que generarà (previsió d’ingressos), en un interval de temps determinat, i s’aconsegueix d’aquesta manera obtenir el resultat econòmic (benefici o pèrdua), que s’espera a partir de les estimacions. Per fer la
previsió d’ingressos cal pensar, d’una manera lògica, i com a resum
de l’estudi de mercat realitzat, quantes unitats de producte (o quantes
hores de servei) vendrem i a quin preu ho farem. La multiplicació d’aquests
dos factors ens permet fer una relació dels possibles ingressos previstos
per un període concret de temps (normalment un mes o un any) derivats
de la mateixa activitat econòmica (vendes i/o prestació de serveis).
S’afegeix, si escau, altres possibles ingressos, com ara les subvencions
concedides. Amb la previsió d’ingressos realitzada, es calculen els imports de les compres o consum de materials, productes o serveis estrictament necessaris perquè es donin aquests ingressos. Aquestes són les anomenades «despeses variables» previstes, que depenen directament del volum de producció i/o venda. Per
completar la previsió de despeses, se sumen a les «despeses variables»
les «despeses fixes» de l’empresa, com ara les de personal (sous i Seguretat
Social), el lloguer, els subministraments (llum, telèfon, aigua...),
la publicitat, etc. (es pot seguir la relació del document B), que s’anomenen
així perquè no depenen del nombre d’unitats de productes o serveis facturats. Previsió de tresoreria Aquest
és un dels instruments més necessaris per a la gestió diària d’una microempresa.
Reflecteix, en períodes temporals curts (setmanes, quinzenes o mesos),
els diners en efectiu que s’ingressen i es paguen, i serveix per controlar
que no arribin moments en què l’empresa no tingui liquiditat o també
per planificar els cobraments i els pagaments de la manera més convenient. Per a estructurar
la previsió de tresoreria, s’elabora una previsió de cobraments, que
és un recull de les quantitats que l’empresa ingressarà ordenades per
la data en què es creu que ho ingressarà. L’empresa determinarà el sistema
de cobrament de les vendes, i decidirà si es cobrarà en efectiu o es
donarà crèdit i quin període de crèdit, si escau, es concedirà als clients.
Se sumaran també a la previsió, i en el moment previst de cobrament,
altres ingressos com les subvencions. Aleshores
s’elabora una previsió de pagaments, que és un recull de les quantitats
que l’empresa pagarà ordenades per la data en què es creu que ho pagarà.
L’empresa establirà els venciments pels pagaments de les despeses generals,
i coneixerà els terminis de retorn dels préstecs i de les despeses financeres
corresponents i, negociant amb els proveïdors, el sistema de pagament
de les compres. Les previsions
d’ingressos i despeses efectuades en el punt anterior i les previsions
de cobraments i pagaments d’aquest apartat han d’estar elaborades amb
el mateix criteri. Un cop conegudes
les previsions, i seguint el document C, es resta per a cada període
la previsió de cobrament i la de pagament, i s’obtenen els saldos de
tresoreria que es preveuen per a cada final de mes (superàvits si són
positius i dèficits si són negatius), que permeten veure si el projecte
té una viabilitat financera. Punt d’equilibri o llindar de rendibilitat El punt d’equilibri, punt mort o llindar de rendibilitat és la xifra de vendes amb la qual l’empresa no obté ni beneficis ni pèrdues. És amb facturacions superiors al punt d’equilibri que l’empresa genera beneficis i amb facturacions inferiors que l’empresa genera pèrdues. O, d’altra manera, són les vendes mínimes necessàries perquè el resultat sigui zero. Aquest càlcul relaciona diferents estats comptables que hem analitzat i permet contestar la pregunta de quant cal que l’empresa vengui cada període de temps (mes, any...) perquè no perdi diners, o quantes unitats de producte o de servei cal que vengui per començar a guanyar diners. Per a calcular-lo cal saber el marge comercial que té el nostre producte o servei. Aquest marge és el percentatge (%) que representa el cost variable del producte sobre el preu de venda d’aquest producte, i es calcula:
Ara, dividint la previsió de «despeses fixes» pel «marge comercial», s’obté la xifra de vendes o la facturació necessària (en euros) perquè l’empresa no perdi diners.
El primer
pas (calcular el punt d’equilibri) és fer una previsió anual de les
despeses fixes (aquelles que no depenen del volum de producció o venda),
i el segon pas és calcular la relació existent entre els ingressos i
les despeses variables (aquelles que sí que depenen del volum de producció
o venda). Això es pot
fer mitjançant el càlcul del marge comercial sobre el preu de venda,
que relaciona percentualment la diferència existent entre el preu i
el cost unitari variable d’un producte o servei, i el seu mateix preu. Hi ha diverses
formes per calcular-lo, en funció de si cerquem el nombre d’unitats
de venda, amb un o més productes o serveis, o la xifra global de vendes,
sempre en referència a un període. Si es produeix més d’un article o
es presta més d’un servei, el càlcul varia una mica. S’ha de calcular
la mitjana ponderada dels marges unitaris a partir d’una hipòtesi del
percentatge de les vendes que correspon a cada producte o servei. Un cop realitzat
tot això s’ha d’aprofundir més en l’aspecte comercial, que determinarà
si les vendes que marca el punt d’equilibri són o no possibles, i en
l’aspecte tècnic, que comprovarà si l’empresa té la capacitat suficient
per arribar al nivell que li marca el punt d’equilibri. Tot el que
hem esmentat fins ara serveix per determinar si un projecte empresarial
és econòmicament viable, però no ens assegura que ho sigui des del punt
de vista financer. Pot ser que
el projecte generi beneficis però que, per exemple, el període de pagament
a proveïdors sigui més curt que el període de cobrament als clients;
o, per exemple, que la devolució del crèdit que s’ha sol·licitat sigui
molt ràpida, és a dir, que hi hagi moments en els quals no hi hagi diners
a caixa per poder pagar els deutes. En aquest cas estarem davant un
projecte que no és viable financerament. En molts casos, aquesta és
la causa per la qual projectes que en principi semblaven bons finalment
fracassen. Per a les anàlisis exposades es poden utilitzar les taules que s’adjunten a continuació.
DOCUMENT
A: BALANÇ DE SITUACIÓ INICIAL DOCUMENT
B: COMPTE DE PÈRDUES I GUANYS DOCUMENT
C: PREVISIÓ DE TRESORERIA DOCUMENT
D: BALANÇ FINAL
|
||
