Entrevista a Fabian Mohedano, president de l’Agència FPCAT

1. L’Agència FPCAT que presideixes es va crear ja fa més de dos anys. Quins són els seus objectius? Quines dificultats us esteu trobant?

Sí, la Llei 10/2015, de formació i qualificació professionals, la crea però no es desplega fins el 2021. El seu objectiu principal és dirigir i coordinar el Sistema FPCAT. També els serveis que li són propis com l’acreditació de competències professionals o la prospecció/prospectiva de necessitats formatives. Està adscrita al Departament de la Presidència i fa les funcions de lideratge de les polítiques públiques de formació i qualificació professionals. Coordina les diferents unitats de la Generalitat de Catalunya competents que estan en diferents departaments: Educació, Empresa i Treball, Acció Climàtica… També coordina la Xarxa del Sistema, especialment en l’impuls dels centres de formació professional integrada. Un tema molt rellevant és establir criteris generals per a temes clau: necessitats formatives i planificació, orientació, formació no presencial, formació dual, avaluació del propi Sistema. També gestiona el Catàleg de Qualificacions Professionals (que és la base de tot ja que serveix per fer currículums, perfils professionals, acreditació, etc.). L’Agència és el cor del Sistema. Un cor jove que ja batega molt ràpid.

2. Quin és l’estat de la formació professional a Catalunya?

En evolució permanent. En realitat som en un moment disruptiu. Les dades apunten a un creixement en places, a més demanda de persones interessades al llarg de la vida en formar-se. La inserció també és molt alta en bona part dels estudis. Les administracions apostant fermament per reforçar totes les estratègiques que contribueixin a potenciar les trajectòries formatives i professionals de la ciutadania. Les empreses participant cada cop més en la modalitat dual. La Generalitat ara està treballant en el mapa de centres del 2035. Acabem d’aprovar el decret de centres de formació professional integrada.

3. Aquest any heu publicat el Model de protocol d’orientació professional del Sistema FPCAT i el Document de bases del Model català de prospecció de necessitats de formació i qualificació professionals. En què consisteixen aquests documents i quina és la seva utilitat?

El primer que cal destacar és que aquests documents s’aproven a partir del diàleg social permanent. Tenen el punt de partida i final en la Comissió Rectora del Sistema, on participen les organitzacions sindicals i empresarials més representatives a Catalunya. Pactem fins a la darrera coma. El Model de protocol d’orientació ens ajudarà a dotar tots els punts d’informació i orientació d’una metodologia comuna d’acompanyament. I fer-ho amb un missatge únic. Cal que informem, orientem, acompanyem… la ciutadania allà on realment fa falta. I per això la prospecció i la prospectiva. L’orientació ha de ser en base a evidències i dades.

4. Enguany també heu constituït els Consells sectorials del Sistema FP CAT, dels que Autoocupació forma part. Quines són les expectatives de l’Agència en relació a la participació dels Consells sectorials?

Agrair-vos d’entrada la vostra participació i compromís. Els consells sectorials és el darrer instrument que quedava per desplegar de la Llei 10/2015, de formació i qualificació professionals. Els consells sectorials contribueixen a la detecció de necessitats formatives, a actualitzar les qualificacions i els perfils professionals, a fer seguiment de la formació dual i de l’acreditació de competències. Hi ha 400 actors dels diferents sectors productius. L’Agència FPCAT confia en que la seva aportació serà clau per fer millor la formació professional. El primer repte és que l’Informe General de Prospectiva 23-26 sigui un instrument determinant en la planificació per als propers quatre anys. Canviarà per sempre la forma de dibuixar com es prioritzen i distribueixen els recursos, que per altra banda, són finits.

5. Com té previst abordar l’Agència FPCAT l’orientació per a emprendre i la formació en les competències emprenedores?

Les persones, al llarg de la vida, passen per diferents moments que, sovint, estan condicionats per canvis personals, socials o econòmics i que requereixen un encaix continuat amb el seu entorn. En aquest sentit, cal dur a terme l’orientació professional de manera continuada en el temps, tenint en compte, d’una banda, les capacitats, interessos, preferències, aspiracions, motivacions i el moment vital de la persona i, de l’altra, l’evolució del mercat de treball i de les competències que demana el teixit empresarial.

En el cas que la persona vulgui desenvolupar un projecte empresarial per compte propi s’haurà de dur a terme, prèviament, una anàlisi de la situació i el potencial del sector escollit, per determinar la viabilitat del negoci. En aquest sentit, és recomanable donar informació a la persona de les entitats a les quals es pot dirigir per rebre assessorament i acompanyament en tot el procés de creació de la seva empresa i, especialment, en la realització d’un pla d’empresa. El pla d’empresa és l’eina principal que pot ajudar la persona a decidir si el seu projecte és prou sòlid per crear una empresa, o si cal reconduir algun aspecte (comercial, productiu, d’organització o financer).

Hem de tenir present que hi ha moltes empreses estan impulsades per persones que han passat pel Sistema FPCAT.

6. El lema d’Autoocupació és “Soc el que vull ser”. I tu, ho ets?

Afortunadament és un SÍ. Gràcies al que m’han transmès a casa i a l’escoltisme i l’associacionisme tinc pràcticament de sempre interès per les qüestions públiques. He pogut idear i liderar iniciatives socials com la Reforma Horària, tinc l’honor d’haver representat la ciutadania al Parlament com a diputat i tinc la sort actualment de ser el màxim responsable de les polítiques públiques de formació i qualificació professionals, que es troben en el seu millor moment en tres dècades. Ara, vagi una reflexió per endavant, mai no m’hagués imaginat ser protagonista de totes aquestes responsabilitats. No m’estic carregant el sistema d’orientació però la trajectòria professional parteix d’una formació determinada, que efectivament condiciona. Però després la vida és plena de casualitats i caramboles.