Soc el que vull ser!

Us heu preguntat alguna vegada quantes hores treballareu al llarg de la vostra vida? A grans trets, una persona que està activa laboralment des de la finalització dels seus estudis fins a la seva jubilació treballa més de 80.000 hores! Aquest temps representa més del 30% de les hores en què una persona està desperta en l’edat adulta. Tenint en compte aquestes dades es fa evident com és de difícil ser feliç si no ho ets a la feina. Qui no coneix algú que viu amargat pel fet de fer una feina en la qual no se sent a gust? Aquestes persones pateixen cada tarda de diumenge pensant en què l’endemà han de tornar a treballar. I després pateixen de dilluns a divendres des que es lleven al matí fins que tornen al llit pensant, de nou, en l’endemà. Reprodueixen aquesta infelicitat a la resta d’àmbits de la seva vida i l’encomanen al seu entorn més proper. Acostumen a ser persones que culpen els altres de la seva infelicitat: a la seva empresa, al seu cap, als seus companys, a la seva família o al govern. I no assumeixen la seva responsabilitat. No són capaços de revertir la situació, de provocar un canvi en les seves vides professionals. Sovint per por, a la incertesa, a la pèrdua de seguretat. Però també per mandra, per manca de confiança en ells mateixos. Però també tots coneixem algú a qui l’apassiona la seva feina. Homes i dones que van a treballar cada dia amb ganes, amb alegria. Que viuen intensament de dilluns a diumenge. Que no compten les hores. Que se senten realitzats amb allò que fan. Són persones que encomanen el seu entusiasme als seus familiars, amics i companys. Tenen una actitud positiva i acostumen a assolir els seus objectius. I quan les circumstàncies canvien i deixen de sentir aquesta intensitat, cerquen noves oportunitats i prenen decisions. Cercant una nova feina, canviant de posició, d’empresa o de sector. O preparant unes oposicions. O posant en marxa un negoci propi. No defugen els reptes, els afronten amb valor, amb confiança, amb convicció.

I com s’aconsegueix ser feliç a la feina?

Hi ha un grup de persones que tenen una vocació clara, a vegades des de la infantesa, d’altres vegades aquesta vocació es presenta més endavant, durant la joventut o ja en la seva maduresa. Són persones que tenen clar l’ofici o la professió a la qual volen dedicar les seves vides. Són persones somiadores. Tenen un objectiu, el planifiquen i el persegueixen, amb entusiasme, amb perseverança, amb compromís. No sempre l’assoleixen del tot, però la lluita constant els motiva i els ajuda a seguir avançant. La majoria de professionals d’èxit, d’artistes famosos i d’esportistes d’elit responen a aquest model. Però no tothom té una vocació definida. Hi ha un altre grup de persones que a l’hora de triar els seus estudis o de cercar una feina, dubten. Però, tot i dubtar, prenen decisions, segueixen el seu instint, aprofiten les oportunitats i experimenten. I ho fan amb la ment oberta, amb optimisme. Amb ganes d’aprendre a estimar allò que fan. Intentant fer-ho el millor possible. Servint els altres. Amb orgull. Acomplint amb el seu deure. I en molts casos, com va compartir Steve Jobs al seu discurs a Stanford, quan miren enrere i uneixen els diferents punts de la seva trajectòria professional, tot cobra sentit. I què tenen en comú aquests dos grups? Doncs la seva actitud. Són persones rebels, independents, responsables i treballen amb il·lusió, amb passió, amb esforç. Ser feliços a la feina depèn únicament de nosaltres mateixos, i amb l’actitud adequada tots podem dir en veu alta, Soc el que vull ser!