1. Amb motiu del 8M, quin balanç fas de la situació actual de la igualtat entre dones i homes en l’àmbit professional a Catalunya? Quins són avui els principals reptes pendents?
La igualtat entre dones i homes en l’àmbit professional a Catalunya mostra alguns avenços, però continua evidenciant desigualtats estructurals profundes que tenen l’origen, en gran part, en la distribució desigual del treball de cures i en les discriminacions persistents dins del mercat laboral.
D’una banda, la bretxa salarial se situa encara en un 16,7% (2023), tot i que s’ha reduït respecte del 19,5% del 2022. La diferència salarial no es pot entendre només com una qüestió de sous, sinó com el resultat d’un sistema en què les dones concentren més interrupcions de carrera associades a les cures, més jornades parcials i temporalitat i una major presència en sectors menys remunerats.
Aquesta desigualtat s’arrossega al llarg de la vida i es tradueix en una bretxa en pensions molt elevada, del 23,54% (mitjana de 405 euros menys en les pensions contributives). Això reflecteix trajectòries laborals més precàries i discontínues i explica per què moltes dones grans es troben en situacions de vulnerabilitat. En aquest sentit, es pot afirmar que les dones no només cobrem menys durant la nostra vida laboral, sinó que també acumulem menys drets econòmics per al futur.
Pel que fa al mercat laboral, persisteixen dinàmiques de segregació i precarització. Hi ha menys dones ocupades i una forta concentració en sectors feminitzats, sovint pitjor valorats i remunerats, com el treball de cures. A més, les
dones assumim majoritàriament les responsabilitats familiars: gairebé el 80% de les excedències i permisos per cura de fills i persones dependents són sol·licitats per dones. Aquesta realitat condiciona la nostra disponibilitat laboral i limita les nostres oportunitats de promoció.
Llegeix més
A això s’hi afegeixen barreres estructurals com el sostre de vidre i els terres enganxosos, que dificulten tant l’accés a posicions de lideratge com la sortida de situacions de precarietat. Fins i tot en sectors altament feminitzats, com la sanitat, els llocs de comandament continuen majoritàriament en mans d’homes, fet que
evidencia que la desigualtat no és només d’accés, sinó també de poder.
En resum, els principals reptes pendents passen per redistribuir el treball de cures, combatre la precarietat i la parcialitat, garantir trajectòries laborals contínues i dignes per a les dones, i trencar les barreres que impedeixen l’accés
equitatiu als espais de decisió. Sense abordar aquestes arrels estructurals, les desigualtats continuaran reproduint-se al llarg de tot el cicle vital.
2. Durant la teva trajectòria has estat molt vinculada a la promoció econòmica local. Quines barreres continuen trobant les dones a l’hora d’emprendre o consolidar un projecte empresarial?
Durant la meva trajectòria en l’àmbit de la promoció econòmica local, he pogut constatar que les dones continuen trobant barreres significatives tant a l’hora d’emprendre com de consolidar projectes empresarials, i que aquestes dificultats responen a factors estructurals vinculats a la desigualtat de gènere.
En primer lloc, els estereotips de gènere continuen tenint un pes important. Encara avui persisteix una percepció esbiaixada sobre el lideratge i l’emprenedoria, sovint associats a valors tradicionalment masculins. Això pot generar menys credibilitat inicial cap als projectes liderats per dones, així com una menor confiança en la seva capacitat de creixement o escalabilitat, tant per part d’inversors com d’entorns professionals.
En segon lloc, l’accés als recursos econòmics continua sent desigual. Les dones parteixen, en molts casos, de menys capital propi a causa de trajectòries laborals més precàries o interrompudes, sovint vinculades a la càrrega de les cures. Aquesta situació es tradueix també en més dificultats per accedir a finançament
extern, ja sigui per manca d’avals, menor xarxa de contactes o biaixos en els processos d’avaluació dels projectes.
A més, la distribució desigual del treball de cures torna a aparèixer com un factor clau. Les dones disposen, de mitjana, de menys temps i més limitacions per dedicar-se plenament al desenvolupament empresarial. En definitiva, els principals obstacles no responen a una manca de capacitat o iniciativa, sinó a un
entorn que encara no ofereix les mateixes condicions de partida ni de desenvolupament.
3. I quines fortaleses consideres que tenen les dones, en relació als homes, a l’hora d’emprendre?
Amb relació a les fortaleses, moltes dones aportem valors i competències que són especialment rellevants en l’emprenedoria actual, i que sovint estan vinculades tant a les nostres experiències vitals com a la manera d’afrontar entorns complexos. N’hi ha més, però en destacaria algunes:
En primer lloc, destaca la intel·ligència emocional. Sovint desenvolupem habilitats com l’empatia, l’escolta activa i la gestió de les relacions, que són fonamentals per entendre millor les necessitats dels clients, liderar equips de manera efectiva i negociar amb sensibilitat. Aquestes competències ens permeten construir projectes més connectats amb la realitat i més sostenibles en el temps.
En segon lloc, tendim a exercir un lideratge més col·laboratiu i menys jeràrquic. Apostem per models més cooperatius, que afavoreixen equips cohesionats i un major compromís de les persones treballadores. Això és especialment valuós en contextos canviants, on la implicació de l’equip és clau.
Finalment, hem desenvolupat una gran capacitat d’adaptació i resiliència. Moltes de nosaltres hem hagut de créixer professionalment en entorns amb més barreres i, sovint, compatibilitzant la feina amb les responsabilitats de cures.
Aquesta realitat ens ha fet més flexibles, més resistents i amb una gran capacitat de reinventar-nos.
4. Quines polítiques o iniciatives impulsa el Departament d’Igualtat i Feminisme per afavorir l’emprenedoria femenina?
El Departament d’Igualtat i Feminisme impulsa diverses polítiques i iniciatives per afavorir l’emprenedoria femenina, amb un enfocament que combina formació, suport econòmic i transformació estructural de les condicions laborals. Alguns dels programes més destacats són:
- Programes de formació i capacitació: Oferim un ventall de cursos i sessions formatives, incloent formats virtuals, orientats a promoure l’equitat en els treballs, la corresponsabilitat i el reconeixement del treball de cures, així com la reorganització dels usos del temps. Aquests
programes donen eines a les dones perquè puguin desenvolupar projectes empresarials en condicions més igualitàries. - Lluita contra estereotips: Iniciatives com +Dones+Futur treballen per trencar els biaixos i estereotips que dificulten la presència de dones en sectors i càrrecs tradicionalment masculinitzats.
- Agenda Catalana per a la Conciliació i la Corresponsabilitat: És un full de ruta compartit per avançar en la conciliació i la corresponsabilitat en l’àmbit laboral, amb objectius clars: impulsar mesures d’organització del temps amb perspectiva de gènere, crear i difondre bones pràctiques, connectar la recerca amb les polítiques públiques i enllaçar tots els agents implicats en aquesta transformació.
- COSIFE – línia A: Aquest programa fomenta la democratització de les cures, la reorganització del temps, l’equitat en els treballs i la coeducació, amb sublínies específiques que permeten finançar accions concretes en cada un d’aquests àmbits.
- Subvencions per a plans d’igualtat en empreses petites: Les empreses de menys de 50 treballadores poden accedir a suport per implementar plans i formació en igualtat, actuant sobre causes estructurals que dificulten l’emprenedoria femenina. Aquesta base és clau perquè altres mesures, com el finançament o la mentoria, siguin realment efectives.
Llegeix més
Programes de mentoria: Estem desenvolupant programes específics per a sectors altament masculinitzats, amb l’objectiu de connectar dones amb referents i xarxes professionals que els permetin consolidar els seus projectes. És important destacar que aquestes iniciatives formen part d’una estratègia més àmplia i transversal del Govern, amb una inversió superior als 600 milions d’euros, que inclou també programes específics d’emprenedoria femenina en el Departament d’Empresa, com el Grup de treball Dona i Empresa o Dona Emprèn. Aquest conjunt de polítiques busca no només donar suport individual, sinó transformar les condicions estructurals que permetin que les dones emprenguin i liderin en igualtat de condicions.
5. Quin missatge t’agradaria traslladar a les dones que estan pensant en emprendre o estan impulsant un projecte professional o empresarial?
Emprendre sent dona no és només una decisió individual.
Nosaltres sabem que emprendre sent dones no és només una decisió individual. És un acte que sovint desafia estructures que històricament han exclòs, invisibilitzat o precaritzat, el treball de les dones. Per això, si tens una idea, un projecte o una intuïció, posa-la en marxa. No esteu soles, i el que feu té valor, encara que el sistema sovint us faci dubtar-ne.
També volem recordar-vos que no cal encaixar en el model tradicional d’èxit empresarial, sovint competitiu i centrat només en el benefici econòmic. Hi ha altres maneres de fer empresa: més col·laboratives, sostenibles, arrelades al territori i centrades en les persones. Aquesta manera d’emprendre també és innovar.
Cal vigilar amb el mite de la “superdona” que pot amb tot. El feminisme passa per reconèixer els nostres límits, compartir càrregues i teixir xarxes de suport. Construir aliances amb altres dones i col·lectius pot ser tan important com el mateix projecte.
I, finalment, reclamar espai, diners i reconeixement no és egoisme, és justícia. Tenim dret a viure dignament del nostre treball i a ocupar llocs de decisió. Nosaltres, des del Departament, treballem perquè totes tinguem les mateixes oportunitats que els homes per desenvolupar-nos i créixer professionalment.
6. El lema d’Autoocupació és “Soc el que vull ser”. I tu? Ho ets?
Tinc la gran sort de poder dir que jo soc el que vull ser. La meva trajectòria està marcada per la vocació de servei públic i la convicció que les dones podem ser tot el que ens proposem. Però no tothom té les mateixes oportunitats, i per això,
des de la meva posició, treballo perquè cada persona pugui ser el que vol ser, amb els mateixos drets i sense discriminacions per sexe, origen, religió o edat, per exemple.
Les polítiques i els recursos públics han de servir per millorar la societat, eliminar discriminacions i garantir que els principis d’igualtat, equitat i justícia siguin universals. Des del Govern volem que cada vegada importi menys el codi postal on neixes i cada vegada més les oportunitats que la vida et pugui oferir al nostre
país.
