Origen i impacte dels nous dies de consum massiu
El consum vinculat a celebracions forma part del nostre calendari des de fa temps. Dates com el Dia de Reis o Sant Jordi tenen un fort arrelament cultural i associen el regal a l’afecte i els vincles socials, més enllà de l’acte de compra.
En els darrers anys, però, han guanyat pes jornades marcades pel consum massiu, com el Black Friday, el Blue Monday o el Dia del Solter. Dates impulsades pel màrqueting que s’han globalitzat i han influït en la manera com comprem. Conèixer-ne l’origen ajuda a entendre l’impacte que tenen en els nostres hàbits de consum.
L’inesperat origen del Black Friday: de caos circulatori a fenomen global
Tot i ser avui una de les dates de consum més populars del món, molt poca gent coneix l’origen real del Black Friday, que se celebra el divendres posterior al Dia d’Acció de Gràcies als Estats Units. Milions de persones omplen botigues i plataformes en línia a la recerca de descomptes, tot i que aquesta tradició és anterior a les compres digitals.
El primer ús documentat del terme “Black Friday” es remunta al 1869, quan un intent fallit d’acaparar el mercat de l’or va provocar un col·lapse financer a Wall Street. Tanmateix, el significat actual s’origina als anys cinquanta a Filadèlfia, quan la policia va utilitzar l’expressió “Black Friday” per descriure el caos de trànsit i les massificacions provocades per l’inici de les compres nadalenques després del Dia d’Acció de Gràcies, un terme que els comerciants van acabar adoptant.
A partir dels anys seixanta, el concepte es va popularitzar i, ja al segle XXI, les grans cadenes comercials el van transformar en una gran jornada de descomptes, ampliant horaris i obrint de matinada, impulsant-ne així l’expansió internacional. Al nostre territori, el Black Friday es va començar a implantar a partir del 2012 i, l’any 2015, més de dos milions de persones van comprar-hi, amb una despesa mitjana propera als 300 euros en un sol dia.
Blue Monday: el “dia més trist de l’any”, una creació del màrqueting
El Blue Monday, que se celebra el tercer dilluns de gener, s’ha popularitzat com el dia més trist de l’any, tot i que no té cap base científica. El concepte va sorgir el 2005 al Regne Unit com a part d’una campanya publicitària de l’agència de viatges Sky Travel, avui ja desapareguda.
La idea es va difondre a partir d’una suposada fórmula matemàtica, ideada pel professor Cliff Arnall, vinculat a la Universitat de Cardiff, que pretenia explicar el dia amb més càrrega emocional negativa de l’any a partir de factors com el clima hivernal, els deutes després de Nadal, la falta de motivació, l’incompliment dels propòsits d’Any Nou i la manca d’hores de llum solar. Tot i haver estat desacreditada per la comunitat científica, la data s’ha consolidat en l’imaginari col·lectiu.
Actualment, el Blue Monday s’ha convertit en una eina de màrqueting per reactivar el consum en un període de baixa activitat comercial, amb descomptes i campanyes centrades en el benestar emocional.
Dia del Solter (11 del 11): de celebració de la solteria a gegant del comerç digital
El Dia del Solter, també conegut com a Singles’ Day o Dia Mundial del Shopping, se celebra cada 11 de novembre i s’ha consolidat com una de les dates més rellevants del calendari comercial global, arribant a superar en volum de vendes altres jornades de consum massiu, com el Black Friday.
La celebració va néixer a la Xina durant la dècada dels noranta, impulsada per estudiants universitaris que volien reivindicar la solteria i la independència personal. El simbolisme del número “1”, associat a la individualitat, va donar lloc a la data 11/11, que inicialment es commemorava amb intercanvis de regals entre amics com a gest d’autoestima i comunitat.
Amb el pas del temps, aquesta jornada va evolucionar cap a un gran esdeveniment comercial, liderat per plataformes de comerç electrònic com Alibaba o JD.com. Tot i tenir les seves arrels a la Xina, el Dia del Solter ha traspassat fronteres i avui és una eina clau del màrqueting digital a escala global.
Després d’analitzar l’impacte de jornades com el Black Friday, el Blue Monday o el Dia del Solter, s’obre una reflexió sobre el sentit del consum en el nostre dia a dia. No totes les dates del calendari tenen el mateix origen ni responen a la mateixa lògica. Celebracions com el Dia de Reis o Sant Jordi neixen de llegendes i tradicions populars que formen part de la nostra cultura col·lectiva, i que han associat el gest de regalar a l’expressió d’amor, afecte i vincles socials, més enllà del valor material dels objectes.
En aquesta mateixa línia, dies com el Dia del Pare o el Dia de la Mare, tot i haver estat impulsats amb un component comercial, mantenen un rerefons emocional i de reconeixement cap a les persones que estimem. El repte és preservar aquest significat i evitar que el consum esdevingui un acte automàtic, desconnectat del sentit original de la celebració.
Apostar per un consum més conscient, responsable i de proximitat és també una forma de defensar uns valors i decidir com volem viure com a societat. Perquè, al cap i a la fi, la manera com consumim també expressa qui som i què volem ser. I, per tant, poder dir ben alt: Soc el que vull ser!
