El passat 30 de desembre es va publicar al BOE el Reial Decret Llei 32/21 de mesures urgents per a la reforma laboral.
En què consisteix aquesta nova reforma? Què en podem esperar?
L’objectiu principal d’aquesta reforma laboral és lluitar contra la taxa de temporalitat del mercat de treball a Espanya, superior al 25%, la més gran de la Unió Europea.
Les
principals mesures que estableix la reforma per a reduir la temporalitat són:
- L’establiment del contracte indefinit com a contracte de treball ordinari.
- La reducció de 24 a 18 mesos del termini a partir del qual els contractes temporals encadenats es consideren com a indefinits.
- La desaparició del contracte per obra i servei a partir del 30 de març de 2022. Transitòriament, els contractes signats abans del 31 de desembre de 2021 mantindran la seva durada i els contractes signats entre el 31 de desembre de 2021 i el 29 de març de 2022 tindran una durada màxima de sis mesos.
- La reducció a dos tipus dels contractes temporals per durada determinada: el contracte per circumstàncies de la producció, amb una durada màxima de 90 dies quan les circumstàncies de la producció siguin previsibles i de 6 mesos ampliable a 1 any quan no ho siguin, i el contracte per substitució de treballador per causa de malaltia, maternitat, excedència i altres.
- La nova regulació dels contractes fixes discontinus per a la realització de totes les feines estacionals o de temporada, intermitents, de subcontractes mercantils o administratives i d’empreses de treball temporal.
- La nova regulació dels contractes de formació, dels que estableix dos tipus: el contracte de formació en alternança (antic contracte d’aprenentatge adaptat a la formació dual) que passa d’una durada màxima de 3 a 2 anys i el contracte per a l’obtenció de pràctica professional (antic contracte de pràctiques) que passa d’una durada màxima de 2 anys a 1.
- La penalització a les empreses que abusin de contractes temporals inferiors a 30 dies, que hauran de pagar una cotització addicional a la Seguretat Social de 26 euros per cadascun d’aquests contractes que donin de baixa.
- L’augment de les multes de 8.000 a 10.000 euros per cada incompliment de les normes que regulen la contractació temporal, que a més passen a aplicar-se per cada treballador i no per cada empresa, com fins ara.
La reforma també conté mesures per a
facilitar la flexibilitat de les empreses quan es redueixi el volum de feina evitant els acomiadaments, entre les quals destaquen:
- La consolidació dels expedients de regulació temporal de l’ocupació, sigui per causes de força major o causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, que han demostrat la seva utilitat durant la pandèmia.
- Un nou mecanisme, anomenat RED, que, prèvia activació del Govern, permetrà a les empreses sol·licitar la reducció de jornades o la suspensió de contractes quan existeixin crisis de caràcter general (en aquest cas la durada màxima serà d’1 any) o sectorial (en aquest cas la durada inicial d’1 any podrà ser prorrogada dues vegades per un període de 6 mesos).
Sembla que aquestes mesures seran efectives per a reduir la temporalitat, al menys a curt termini. Així, per exemple, si tots els contractes d’obra o servei es converteixen en fixes discontinus, la taxa de temporalitat passarà a ser del 17%. Tot i això, la reforma no acabarà amb l’abús de la temporalitat si l’administració no es dota de
més recursos per als procediments d’inspecció.
A llarg termini és més difícil fer previsions, perquè caldrà veure els efectes dels mecanismes de flexibilitat en un entorn de recessió i perquè un canvi de govern podria posar fi a les mesures de la reforma. Esperem que el fet que hagin estat acordades amb els agents socials les faci perdurar en el temps i
ajudin a més persones a tenir un treball estable, a conduir les seves vides i a ser el que volen ser.
