Hi havia una vegada un país en el que els joves no tenien oportunitats.
Era l’any 1986, i a Catalunya molts joves buscaven feina, i la feina tenia el mal costum d’amagar-se. Enviaven currículums, trucaven a portes… però les trobaven totes tancades i si alguna s’obria, la resposta sempre era no!
Un grup de joves que vivien de prop aquella situació van trobar la solució en un lloc inesperat: un casament! Entre convidats, rialles i alguna corbata ja torta, van arribar a la següent conclusió: Si la feina que busquem no existeix, l’haurem de crear nosaltres!
Així van inventar una nova paraula: Autoocupació, amb la que va començar l’aventura del CP’AC. En un petit espai cedit per l’Escola Pia, van dedicar moltes hores voluntàries a cercar fórmules per a que els joves poguessin crear el seu propi lloc de treball amb el lema: «Inverteix en tu mateix».
I els joves van començar a arribar. Hi havia qui sabia arreglar un motor però no sabia arrencar una empresa, qui cuinava de meravella però se li cremaven els números. Qui tenia una idea boníssima no tenia diners per a posar-la en marxa. Però tots necessitaven el mateix: algú que confiés en ells.
I així van començar a acompanyar els joves en la posada en marxa de les seves iniciatives d’autoocupació.
Els anys van passar i l’entitat va créixer, contractant els primers joves i obrint seus arreu de Catalunya, fins que el CP’AC es va convertir en una fundació.
A mesura que anaven trobant nous obstacles anaven inventant noves solucions.
Quan no es podia accedir als diners, es van inventar els microcrèdits socials i els business angels.
Quan la crisi feia tancar les empreses, es van inventar la Reempresa i el mentoring.
Quan la pandèmia va fer baixar les persianes, es van inventar un exèrcit de voluntaris per aixecar-les de nou.
Potser per això la història d’Autoocupació s’explica millor amb persones que amb dates.
Amb qui va entrar amb una idea en un paper i mesos després tenia les claus del seu local.
Amb qui va tornar a signar un contracte de treball després de molts anys.
Amb qui va donar nova vida a un negoci que estava a punt de tancar.
En aquests quaranta anys, més de 150.000 persones han estat acompanyades per Autoocupació. Més de 40.000 persones han trobat la feina que desitjaven. S’han creat, consolidat i/o salvat més de 10.000 empreses. Tot això gràcies a més de 500 professionals, més de 1.000 voluntaris i més de 200 institucions col·laboradores.
Però els números no expliquen què se sent quan obres la porta del teu negoci per primera vegada. Ni quan algú aposta pel teu projecte quan semblava que ningú ho faria. Ni aquell moment en què deixes de pensar «no sé si podré» i comences a pensar «per què no?».
Potser això és el que va començar el 1986: una manera de mirar les persones i preguntar-se i si pogués? I si l’acompanyem? I si confiem en ella?
Quaranta anys després, tot ha canviat. Però la pregunta continua intacta. I el conte es torna a escriure cada vegada que algú decideix aprendre, emprendre, continuar o tornar-ho a provar. Cada vegada que deixa de preguntar-se què s’espera d’ell i comença a decidir qui vol ser.
Fins que un dia mira el camí que té al davant i diu: Soc el que vull ser!
