1. Què recordes amb més intensitat d’aquell estiu del 1986 en que va començar a gestar-se el que avui és Autoocupació?
D’aquell estiu del 1986 recordo, sobretot, la il·lusió i el convenciment que calia fer alguna cosa diferent. Era una època complicada, amb una taxa d’atur juvenil que s’acostava al 50%. Les persones sense estudis tenien moltes dificultats per trobar feina, mentre que els joves universitaris sovint érem captats per grans consultores, empreses i corporacions abans, fins i tot, d’acabar la carrera. Aquell contrast ens va fer prendre consciència d’una realitat davant la qual no ens volíem quedar de braços plegats.
Juntament amb l’Escolapi Carles Mascaró i un grup de joves que estudiàvem a la universitat, vam decidir actuar. Inicialment, ens vam inspirar en algunes experiències de suport a la recerca de feina i vam imaginar el que anomenàvem una “Tenda de Treball”. Tanmateix, ben aviat vam entendre que la millor manera de trobar una feina podia ser crear-la un mateix. D’aquí vam encunyar el mot “autoocupació”, un terme que aleshores no existia i el vam inventar a partir de la traducció de l’expressió anglesa self-employment.
Així va néixer el Centre de Promoció i Gestió d’Iniciatives d’Autoocupació Juvenil de Catalunya, el CP’AC. La nostra primera divisa era molt clara: “Crear el teu propi lloc de treball és invertir en tu mateix”. Vam tenir la sort d’aconseguir alguns recursos per posar en marxa el projecte, però, sobretot, vam comptar amb el compromís i la dedicació voluntària de moltes persones.
També cal entendre el context d’aquells anys. Després de la dictadura, la recuperació de la democràcia i l’aprovació de la Constitució, el 1986 Espanya s’incorporava a la Comunitat Econòmica Europea i es va despertar una gran voluntat de participació social. Érem joves i vam creure que podíem canviar el món. Potser no l’hem canviat del tot, però sí que n’hem transformat un trosset. No ens vam quedar a casa ni vam delegar la solució en els poders superiors: vam decidir assumir el protagonisme de les nostres vides. Aquesta idea continua sent avui una de les essències d’Autoocupació. Tant quan ajudem algú a crear una empresa com quan el formem i l’acompanyem a trobar feina per a millorar la seva situació socioeconòmica, el nostre objectiu és sempre el mateix: apoderar les persones perquè puguin decidir què volen ser i esdevenir protagonistes de la seva pròpia vida.
2. Has viscut totes les etapes de l’entitat: si haguessis de destacar un moment clau d’aquests 40 anys, quin seria i per què?
És difícil escollir-ne només un, perquè cada etapa ha tingut moments decisius. Si hagués de mirar cap als inicis, destacaria el moment en què vam decidir estendre la nostra activitat arreu de Catalunya i vam obtenir una important subvenció europea per fer-ho possible. El reconeixement de la Unió Europea va representar un primer aval a la feina que estàvem fent i ens va donar l’impuls necessari per sortir d’aquell primer despatx, obrir delegacions i començar a construir un projecte d’abast nacional. Ens va confirmar que la idea inicial responia a una necessitat real i que érem capaços de créixer sense perdre la nostra essència.
Un altre moment determinant va ser la transformació de l’associació juvenil en fundació, durant els anys noranta. Va ser una etapa de catarsi, però també de consolidació i professionalització. Fins aleshores, el projecte s’havia sostingut principalment gràcies al voluntariat i tenia una estructura força fràgil. El pas a fundació, afavorit també per la nova legislació, ens va permetre construir una organització més sòlida, basada en el treball de professionals formats en àmbits molt diversos.
Una de les particularitats d’Autoocupació és que sempre ha estat un espai on persones molt joves ajuden altres joves. Per a molts pedagogs, psicòlegs, economistes i professionals d’altres disciplines, la fundació ha estat un primer banc de proves: un lloc on començar a exercir la seva professió mentre contribueixen al creixement dels altres. Aquest doble engranatge és molt motivador, perquè les persones que entren a treballar a l’entitat també hi creixen professionalment. Sovint arriben amb dubtes sobre si la carrera els ha preparat prou o sobre si sabran desenvolupar la seva feina i, al cap d’un temps, s’han convertit en professionals plenament capacitats. Tot aquest procés no hauria estat possible sense el suport del Patronat i, anteriorment, de la Junta Directiva. Al llarg d’aquests quaranta anys, moltes persones han aportat voluntàriament el seu temps, els seus coneixements, la seva experiència, la seva visió estratègica i, sobretot, la seva il·lusió. Recordar i reconèixer la contribució de totes elles, així com la dels diferents presidents que han encapçalat l’entitat, és imprescindible per entendre la trajectòria d’Autoocupació.
3. Durant aquestes quatre dècades heu acompanyat milers de persones en el seu camí professional. Hi ha alguna història o algun moment que resumeixi millor que cap altre el sentit de la missió d’Autoocupació?
Més que una sola història, em venen al cap moltes persones que van arribar amb dubtes o sense veure clar el seu futur i que, gràcies a l’acompanyament rebut, van recuperar la confiança i van trobar el seu camí. Si preguntéssim als professionals d’Autoocupació, segurament cadascun recordaria algun cas que l’ha marcat.
Tot i haver atès milers de persones, sempre hem procurat tractar cadascuna d’elles com un cas únic i situar-la al centre de la nostra activitat. Hem acompanyat persones migrants que arribaven sense formació i amb moltes dificultats administratives, a les quals hem acompanyat en la tramitació de la documentació i en l’accés a un primer programa. Algunes han acabat obtenint un certificat professional i trobant la seva primera feina gràcies a l’orientació i a la nostra borsa de treball. També hem conegut joves que havien abandonat l’itinerari educatiu tradicional i que, mitjançant els programes d’orientació, han descobert la seva vocació, han reprès els estudis o han trobat una manera de guanyar-se la vida sense renunciar a les seves motivacions. Fins i tot en les iniciatives més col·lectives, com ara els cursos de formació, coneixem els noms, les circumstàncies i les necessitats de cada participant. La creació d’una empresa, l’obtenció d’una feina o la finalització d’un itinerari formatiu representen sempre un èxit i una oportunitat de creixement personal.
Entremig hi ha innombrables persones que ens han convidat a la inauguració del seu negoci després d’haver fet realitat el seu somni. Aquestes històries són les perles de la fundació, però tampoc no podem oblidar els qui ho han intentat diverses vegades, han trobat una feina que ha durat poc i han tornat a nosaltres per continuar avançant.
Sempre insisteixo en aquesta idea: no es tracta només d’ajudar, sinó d’acompanyar. Significa escoltar, oferir recursos i mantenir-se al costat de les persones durant tot el procés. Compartim les seves dificultats i celebrem els seus èxits; plorem amb els seus ulls i riem amb el seu somriure. Quan una persona ens diu que ara se sent capaç de prendre les seves pròpies decisions, penso que això resumeix millor que res la missió d’Autoocupació.
4. El món del treball ha canviat enormement en quaranta anys. De quina manera ha evolucionat Autoocupació per adaptar-se als nous reptes i continuar fidel a la seva missió?
El món laboral actual té poc a veure amb el de 1986. A Autoocupació tenim l’avantatge que no estem lligats a seguir cap doctrina política ni social. Sempre hem estat innovadors i ens hem mantingut en un procés d’innovació continuada. Per dir-ho amb una frase que hem utilitzat moltes vegades, hem estat “addictes al full en blanc”. Ens agrada fer coses noves i assumir riscos que, de vegades, les administracions públiques o les institucions més oficials no assumeixen. El nostre eix sempre ha estat mirar què necessita la gent.
Quan l’atur juvenil va passar a afectar també persones de més edat, vam adaptar-hi els nostres programes. Quan vam veure que una de les dificultats per crear una empresa i posar-la en marxa era el finançament, vam impulsar el moviment dels business angels a tot Espanya i vam ser pioners a Europa. També vam crear un mercat de compravenda de petites empreses que ajuda a salvar negocis que no tenen successió.
Tenim, a més, un programa de mentoring molt exitós, en el qual centenars de mentors voluntaris fan un acompanyament de llarga durada a persones que volen crear una empresa, que ja l’han creada o que volen donar-li continuïtat. També hem anat a fora, hem treballat amb institucions d’altres països i hem fet allò que ara en diuen benchmarking: copiar i adaptar experiències que funcionaven. Hi havia moviments que arribaven més tard a Catalunya o a Espanya i que, en alguns casos, van arribar de la nostra mà.
La tecnologia i les maneres de treballar han canviat, però el que no ha canviat és la motivació: volem que les persones treballin en allò que volen i no en allò que els toca. Nosaltres els proporcionem recursos perquè puguin definir el seu itinerari professional, crear una empresa, reorientar-se o reinventar-se. En aquest canvi, continuarem acompanyant-les i treballant cada vegada més en el seu creixement personal, i no només en el professional.
5. Quin creus que ha estat el secret perquè Autoocupació continuï sent una entitat de referència quaranta anys després dels seus inicis?
Les persones treballant per les persones. És l’únic secret. Hem sabut que les persones que persegueixen els seus somnis aconsegueixen ser allò que volen ser. Per tant, sempre fem aquesta pregunta: “Tu què vols fer?”. I mantenim la proximitat. No volem que això sigui només un xat o un bot en línia. Tenim oficines obertes, hem tingut delegacions a totes les províncies i hem treballat amb moltes entitats locals i en molts espais públics.
Hem tingut gent en primera línia, a primera trinxera, que no s’amaga. Obres la porta i trobes persones que t’atenen, que agafen el telèfon, que, quan tens problemes, intenten solucionar-los i que, quan tens èxits i les coses t’han anat bé, ho celebren amb tu. Aquesta empatia que hem volgut tenir amb la gent crec que és el més important.
Això és el que ens ha permès atendre milers de persones sense cap campanya de màrqueting. La gent que entra per la porta ho fa perquè algú els ha dit: “Ves a Autoocupació, que a mi em van atendre molt bé”. Normalment, ja no recomanen l’entitat, sinó una persona concreta: “Ves a veure la Laura, el Jose o la Marta”. Al principi deien: “Ves a veure l’Albert Colomer o el Guillem Arís”. Ara hi ha molta gent treballant-hi, i crec que aquest és l’èxit. Molta gent no sap si som una fundació pública o privada, ni sap exactament què som, però sap que els atendrem bé.
Fins i tot fent-nos grans, hem aconseguit continuar sentint-nos petits, amb tot el que això vol dir: estar a prop de les persones, perquè som com elles. Si parlem d’empreses o d’impostos, nosaltres també tenim les nostres dificultats. Estem al seu costat. Tot i així, fem servir instruments innovadors i molt potents, que hem portat d’arreu del món, i que han demostrat que funcionen. Són els que ens han permès mantenir-nos en la posició en què estem i liderar molts dels àmbits en què treballem.
I continuem fent aquest paper: acompanyar, que no ajudar; acompanyar les persones.
6. Si poguessis enviar un missatge a les persones que liderin Autoocupació d’aquí a quaranta anys, què els diries? Quin desig tens per al futur de la fundació?
“Gràcies, gràcies, gràcies”. És l’únic que se m’acut, perquè, si hi ha algú que ha agafat el testimoni de tot això que hem impulsat fins avui i ho ha continuat impulsant durant quaranta anys, segur que ho ha fet bé. No sé si estaran gestionant una cosa que es diu Autoocupació o d’una altra manera, però haurem mantingut la flama encesa.
Els diria que cuidin l’essència de l’entitat, però que no tinguin por de transformar-la. Les necessitats de les persones canviaran i Autoocupació haurà de continuar innovant per donar-hi resposta. El meu desig és que, d’aquí a quaranta anys, continuï essent una porta oberta per a qualsevol persona que vulgui construir el seu futur professional.
Una de les grans virtuts que ha tingut Autoocupació ha estat aquest canvi generacional. Hem incorporat gent cada vegada més jove i hem fet aquest traspàs. De vegades és complicat, perquè la plantilla és fluida, però també ens ha ajudat a evitar que es cristal·litzés una base de gent que es mantingués al mateix lloc de treball durant quaranta anys. Crec que aquest canvi generacional continuarà passant.
Sempre hem dit que “Autoocupació no és de ningú”. És una fundació privada gestionada per persones voluntàries que es van renovant. Si d’aquí a quaranta anys hi ha persones voluntàries que volen prendre el testimoni, continuar desenvolupant les iniciatives que tenim ara i impulsar-ne de noves, i mantenen aquella il·lusió primigènia i les ganes de posar les seves vides al servei d’una causa social, estaré molt content.
També els diria que em convidin al vuitantè aniversari. No sé si encara tindrem Gmail, si ens enviarem missatges per telepatia o si hi enviaré el meu avatar, però espero poder-hi anar.
7. El lema d’Autoocupació és «Soc el que vull ser”. Què significa per a tu, personalment? ¿I tu, ets el que vols ser?
Per a mi significa tenir la llibertat, les eines i la confiança necessàries per decidir el propi camí. No vol dir que tot sigui fàcil, sinó que cadascú pugui assumir el protagonisme de la seva vida.
“Jo soc el que vull ser”. Un dia em vaig preguntar: “Ara que has fet tots els números d’Autoocupació, què vols ser?”. Doncs vull ser el president. El president té ara aquesta funció de recollir els fruits de les coses que hem fet, i és una funció molt agradable.
Tenim una institució que funciona molt bé, amb professionals i voluntaris treballant el dia a dia i que presenta uns resultats d’impacte social espectaculars. Per a mi, això és ser el que vull ser. A més, cada vegada estic menys implicat en la gestió i veig que, de mica en mica, les coses funcionen pel seu compte. Això em permet gaudir també d’una activitat personal que em porta més enllà del que he fet durant tota la meva vida professional.
Nosaltres volem posar el protagonisme en la persona. Ser allò que vols ser significa tenir llibertat, autonomia personal i capacitat per prendre les teves pròpies decisions. La institució es repensa, innova i procura estar cada vegada més a prop de les persones per acompanyar-les en aquest camí.
Durant aquest quarantè aniversari convidem tothom a sumar-s’hi: mentors, docents, orientadors, consultors i professionals de les administracions públiques que ens han ajudat. Volem que continuïn impulsant aquest manifest perquè les persones puguin seguir dient: “Soc el que vull ser”.
