Com a Director del Consorci per a la Formació Continua de Catalunya, quins consideres que són els principals reptes de futur per a la formació continua?
Nosaltres tenim un propòsit com a institució i el volem compartir amb tots els agents que intervenen en la formació contínua a Catalunya. Aquest és: “Oferir oportunitats formatives per a tothom, al llarg de la vida i arreu del territori”. Crec que resumeix bé l’objectiu que perseguim. La riquesa de Catalunya rau en la seva gent, aquells que vivim aquí de sempre i els que acaben d’arribar. L’aposta pel talent suposa crear les condicions de possibilitat perquè tothom desenvolupi les seves capacitats al màxim. Donar resposta a aquest repte resulta cabdal, i ho és per dos motius. En primer lloc, perquè fa possible que cadascú desplegui el seu projecte vital, d’acord amb els propis interessos i competències; i, en segon lloc, perquè la nostra comunitat nacional es beneficia de l’aportació de tots els seus membres al bé comú. Al Consorci pensem que la formació és la gran aposta de la nostra societat, en un món globalitzat i canviant, per fer possible la prosperitat compartida que anhelem.
Quines són les competències més crítiques per a millorar l’ocupabilitat de les persones treballadores en l’actual context de transformació de l’economia i del mercat de treball?
Richard Florida explica en els seus llibres que un país o una ciutat que vulgui prosperar en l’actual context ha de saber apostar i combinar les tres T. La primera fa referència al Talent, al de tothom. Ja n’hem parlat a la pregunta anterior. La segona remet a la Tecnologia, aquella que calgui perquè cadascú desenvolupi el seu talent i sigui eficient en la feina. La tercera, la Tolerància, podríem representar-la com la capacitat de gestionar la complexitat, especialment la diversitat de procedències i tarannàs. Jo hi afegiria una quarta T: el Treball. Un treball que ha de ser intens, plantejat de forma intel·ligent i remunerat adequadament.
Com adapta el Consorci la seva oferta formativa per a donar resposta a les necessitats canviants de les empreses i les persones treballadores?
El Consorci ha creat un ecosistema propi amb el conjunt d’entitats que presten els seus serveis de formació i orientació professional. És una mena de comunitat d’aprenentatge. Durant l’any, a través dels Grups d’Actualització Permanent, s’analitzen els currículums de l’oferta formativa existent per mirar d’evitar un decalatge entre els cursos oferts i la realitat, sovint en transformació, dels sectors professionals.
Com afecta la reordenació de la formació professional en un únic sistema a la formació contínua de les persones treballadores i a l’activitat del Consorci?
L’existència d’un sol sistema d’FP ha estat un desideràtum des de temps immemorials. Tanmateix, encara queda força camí a recórrer en aquest sentit. Sobretot per eliminar duplicitats i guanyar en eficiència.
En els darrers anys, el Consorci ha incorporat programes d’orientació professional per a les persones treballadores. Quina valoració feu de les primeres experiències?
En fem una valoració molt positiva, en les tres primeres convocatòries del programa “Projecta’t” han rebut orientació professional més de 30.000 persones treballadores ocupades. De fet, hi ha un triangle virtuós que hauria de presidir la nostra feina. Està format per l’orientació, la formació i l’acreditació de competències, per aquest ordre. L’orientació de les persones treballadores ocupades resulta cabdal per definir una carrera professional i prendre decisions sobre la formació escaient a emprendre, d’acord amb les demandes dels sectors professionals i les necessitats formatives de caràcter personal. El “Projecta’t” n’és la plasmació.
Quin és el nivell de participació de les persones autònomes i les microempreses en els programes promoguts pel Consorci? Com podria dinamitzar-se aquesta participació?
El gruix de la nostra oferta actual s’adreça directament a les persones treballadores. La nostra voluntat és que ningú en quedi al marge, per qüestions de mobilitat o de manca d’oferta qualificada, i la penetració territorial esdevé una clara prioritat. Les petites i microempreses haurien d’organitzar-se sectorialment per fer ús del crèdit de què disposen per a formació programada per les empreses, coneguda com “bonificada”, i compensar així les despeses de formació amb els pagaments a la Seguretat Social. El Consorci ha elaborat materials perquè els agents socials impulsin l’ús d’aquests recursos, que ben necessaris resulten per a Catalunya.
El lema d’Autoocupació és “Soc el que vull ser”. I tu? Ho ets?
Intento aproximar-me al que voldria ser. És més una brúixola que una condició adquirida de forma permanent.
