1. Després de més de dues dècades de trajectòria, com diries que ha evolucionat la manera d’entendre la formació a Catalunya? Quins canvis han estat més significatius?
Crec que hem passat d’una concepció de la formació com una etapa de la vida a entendre-la com un procés continu. Fa vint anys encara pensàvem que primer ens formàvem i després treballàvem. Avui això ja no és així. Aprendre forma part de la vida professional.
També hem viscut una transformació molt important en la manera d’accedir al coneixement. Hem passat d’un model centrat en la transmissió a un model on el coneixement és abundant i permanentment disponible. Això obliga a replantejar el paper dels centres educatius, dels seus equips directius i dels formadors.
Ara bé, el canvi més profund no és tecnològic sinó pedagògic. El valor ja no és acumular informació, sinó saber interpretar-la, contrastar-la, verificar-la, aplicar-la i convertir-la en criteri. Aquesta és, probablement, la gran competència del segle XXI.
2. Quins avantatges i quins reptes comporta tenir tanta informació a l’abast a l’hora de formar-se?
Mai no havia estat tan fàcil accedir al coneixement. Qualsevol persona pot aprendre gairebé qualsevol cosa des de qualsevol lloc. Això és extraordinari i democratitza moltes oportunitats.
Però també genera un risc evident: confondre informació amb coneixement. Tenir moltes dades no significa comprendre-les. I encara menys saber-les utilitzar i interpretar. Caldrà fer esforços en aquest sentit. Per això crec que avui l’alfabetització més important és aprendre a discriminar fonts, verificar evidències, detectar biaixos i construir un criteri propi. Tenir estratègies i recursos. I pensar, saber pensar.
En un món saturat d’informació, el pensament crític deixa de ser un complement per convertir-se en una necessitat. Hem de tenir, ara més que mai, una gran base cultural, humanística i filosòfica.
3. Hi ha qui afirma que la intel·ligència artificial farà innecessària part de la formació tradicional. Comparteixes aquesta visió o creus que, precisament ara, formar-se serà més important que mai?
Jo diria exactament el contrari: la intel·ligència artificial fa que formar-se sigui més necessari que mai.
La IA automatitzarà moltes tasques, però no substitueix el judici, la responsabilitat, la creativitat ni la capacitat de prendre decisions complexes. De fet, com més capaços siguin els sistemes, més preparades hauran d’estar les persones per utilitzar-los amb criteri. Com més IA, més responsabilitat humana.
El repte no és competir contra la IA, sinó aprendre a treballar-hi conjuntament sense delegar-hi allò que és essencialment humà. L’educació haurà de dedicar menys temps a la reproducció d’informació i molt més al desenvolupament del discerniment, de l’ètica i del pensament crític.
4. En un context en què les competències professionals evolucionen constantment, quin paper creus que tenen el reskilling i l’upskilling? Quines competències consideres més importants per afrontar els nous reptes laborals?
Crec que deixaran de ser conceptes excepcionals per convertir-se en una pràctica habitual. Ja no parlarem tant de reciclar-nos puntualment com de mantenir-nos en aprenentatge permanent.
Naturalment, hi haurà competències tècniques que aniran canviant, especialment les relacionades amb la IA i la transformació digital. Però les competències més valuoses continuaran sent profundament humanes: paciència, esperança, empatia, compassió, creativitat…
Parlo també de saber aprendre, adaptar-se, comunicar, treballar amb altres persones, pensar críticament, actuar amb responsabilitat i mantenir una actitud i una ment ben oberta davant el canvi. La tecnologia evoluciona molt ràpid; les persones necessitem desenvolupar i potenciar aquelles capacitats humanes que ens permeten donar sentit a aquesta evolució.
5. Des de la teva experiència investigant la relació entre pedagogia, societat i tecnologia, com imagines que serà la formació d’aquí a deu anys? Què canviarà i què creus que hauria de mantenir-se intacte?
Segurament veurem una formació molt més personalitzada gràcies a la capacitat d’individualització algorísmica de la intel·ligència artificial. Els itineraris seran més flexibles, l’acompanyament més adaptatiu i disposarem d’eines capaces d’ajudar-nos a aprendre d’una manera molt més eficient.
Però espero que hi hagi coses que no canviïn mai.
La relació educativa i pedagògica ha de continuar essent insubstituïble. Aprenem amb persones, amb els altres, ens fem amb ells i no només amb plataformes. Continuarem necessitant mestres i formadors que inspirin, orientin, tutoritzin i facin bones preguntes i ajudin a construir criteri. Probablement, la figura del tutor o mentor anirà agafant cada cop més rellevància. I no tothom és capaç de fer-ho bé.
Si alguna cosa hauríem de preservar és la idea que educar no consisteix únicament a transmetre coneixement, sinó a formar i acompanyar persones capaces de comprendre el món, conviure-hi, transformar-lo i habitar-lo responsablement.
6. El lema d’Autoocupació és “Soc el que vull ser”. I tu? Ho ets?
Em considero molt afortunat perquè he pogut convertir la curiositat i la il·lusió en professió.
Em considero una persona apassionada per la meva professió. M’agrada investigar, ensenyar, escriure i dialogar amb docents, institucions i responsables educatius sobre els grans reptes de l’educació. Encara continuo aprenent cada dia, i probablement això és el que més m’identifica.
Per tant, sí: em sento molt proper a aquest lema. Però hi afegiria un petit matís: «Soc el que continuo aprenent a ser». Perquè crec que la millor definició d’una persona és la seva capacitat de continuar aprenent i millorant al llarg de tota la vida. I com a darrera reflexió, en paraules de Goethe, «Si tractes un individu com és, romandrà com és. Però si el tractes com si fos el que hauria de ser i podria ser, es convertirà en el que hauria de ser i podria ser»
