1. Vivim un moment de gran expectació al voltant de la intel·ligència artificial. Com valores el grau d’implementació de la IA a les pimes catalanes? Quines són les barreres d’entrada?
“Les pimes catalanes” són un grup molt gran i divers, per tant, cal diferenciar-les una mica.
Del que estem veient amb els serveis de suport que estem donant a pimes des de la BSC AI Factory destacaria el següent:
D’una banda, hi ha un conjunt de PIMES de base tecnològica (ICT aplicat a qualsevol mena d’indústria) i que arriben al mercat en un format B2B i estan molt preparades: amb una integració avançada de la IA en els seus productes/serveis, amb dades amb qualitat i quantitat per acompanyar la IA i amb una governança estructurada en relació a l’ús i al desenvolupament de la tecnologia. Cert és que són una minoria, però acostumen a ser molt bones i poden ser referents importants per a la resta. Són les entitats “fabriquen” IA o “integren i ajusten” productes amb IA en el seu propi producte.
D’altra banda, hi ha una cua llarga (“long tail”) de PIMES i micropimes que son essencialment usuàries de la tecnologia. Bàsicament, prenen els productes que hi ha i els intenten adaptar en els seus processos productius. Aquí hi ha reptes com “les presses” per tal de no quedar-se enrere, la falta de dades en qualitat i quantitat per tal de treure tot el valor a la IA, la falta d’una governança i molt sovint la falta d’un talent amb una certa especialització per conduir aquest ús de la IA a la PIME.
2. Més enllà de l’evident impacte de la IA en la millora de la productivitat, quins impactes socials creus que tindrà? Com afectarà a l’ocupació?
Està clar que toquem una peça central de la societat (industrial) com és el treball, la productivitat i la captura del valor generat amb els usos de les tecnologies emergents. No tinc cap bola de vidre, però sí que m’atreveixo a recomanar alguns autors per tal d’anar més enllà dels discursos més establerts de substitució i/o augment de les persones treballadores:
Daron Acemoglu, Premi Nobel d’Economia al 2024, que argumenta que l’impacte en la productivitat serà menor de l’esperat (What do we know about the economics of AI?) i també que hi ha l’opció de treballar plegats en un ús de la tecnologia que sigui “protreballador” (Building pro-worker artificial intelligence).
Sangueet Paul autor del llibre Reshuffle on ens obliga a tenir una visió més sistèmica dels impactes de la IA. Molt recomanable revisar “The unexpected theories that explain AI impact on jobs”.
Pel que fa a nivell més local recomanar la feina de Jose Valera d’UGT.
Dos impactes concrets que sí que estan ja força estudiats i cal destacar:
1) La dificultat d’accés a la feina per part de les persones treballadores més joves
2) La pèrdua de capacitats de les persones per massa dependència de la IA
En resum, els impactes no estan clars ni estan predeterminats. Amb el que hem d’estar atents al que va passar i tenir una conversa permanent per orientar l’ús de la tecnologia en pro del benefici de la majoria.
3. Com creus que evolucionaran les relacions laborals com a conseqüència de l’acceleració dels canvis tecnològics? Com afecten aquests canvis a les oportunitats per a emprendre i/o per a treballar per compte propi?
Una manera d’explorar els impactes de la tecnologia en el futur laboral és fixar-se amb el “work, workforce and workplace”. Es pot traduir com l’impacte de la tecnologia en les tasques, la configuració i gestió de la força laboral i els equips, així com els espais i el temps de treball. Aquí teniu un article on aprofundeixo en aquests 3 eixos:
Una primera conclusió és que hi ha molts impactes, en moltes direccions i que, a més a més, per cada sector l’aterratge de la tecnologia serà diferent. No és el mateix els impacte en la feina d’una persona a una escola, que en algú que treballa en un supermercat o en algú que treballa en una oficina.
El que cal recordar sempre és que tenim agència, que tenim capacitat d’influència en com la tecnologia afecta la nostra feina i al nostre sector. La vaga dels guionistes i actors a Hollywood va ser un primer exemple, també les vagues dels dobladors i dobladores a Espanya per l’ús de la IA i també estem veient com aquests temes (des de la IA al teletreball) comencen a formar part de la negociació en els convenis sectorials.
Per la segona part de la pregunta crec que sí s’incrementen les capacitats d’emprendre i desenvolupar un treball autònom. La tecnologia afavoreix aquesta tendència tant per la banda de les persones treballadores (fer més amb menys, gràcies al suport de tecnologia) com per la banda de les empreses a l’hora de trobar, contractar i gestionar el talent que necessita quan el necessita allà on el necessita.
El que cal que posem atenció és en el fet que aquesta major autonomia no derivi en precarietat. Amb l’increment d’aquesta manera de treball cal que es desenvolupin mesures de protecció que equiparin el nivell de protecció amb les formes de treball més tradicionals. De fet, el debat públic respecte aquests temes ha anat incrementant els últims anys.
4. Quines competències hauran de reforçar les persones emprenedores per a emprendre amb èxit en aquest context?
D’una banda, aprendre a fer servir totes les opcions i eines “WorkerTech” per tal de millorar el nivell de protecció i les condicions laborals. Eines per la facturació, plataformes per trobar opcions de feina, gestió de la reputació digital, assegurances, accés a eines de treball, accés a espais de treball, etc.
D’altra banda, destacar que l’autonomia no vol dir estar aïllat. De fet, la millor manera de ser autònom i emprendre és fer-ho acompanyat. Una competència important és saber desenvolupar una “quadrilla laboral” amb un grup afí (sigui del mateix sector, o per compartir valors, o per geografia, etc.). Pot ser un tema molt informal (un acord entre unes quantes persones), una aproximació més de col·lectiu obert o a vegades des d’un format de cooperativa tradicional que poden arribar a oferir proteccions similars a les d’una persona assalariada.
5. Quin és el mite més estès sobre la intel·ligència artificial que t’agradaria desmuntar?
Un dels mites més estesos sobre la intel·ligència artificial és que qualsevol avenç tecnològic és, per definició, un progrés per a tothom.
Com a enginyer i apassionat de la tecnologia, crec profundament en el seu potencial transformador. Però també penso que cal fugir d’una visió excessivament optimista. La història ens mostra que els beneficis de les grans innovacions no es reparteixen automàticament entre tota la societat. Els economistes Daron Acemoglu i Simon Johnson ho expliquen molt bé a Power and Progress: el progrés tecnològic genera prosperitat, però només quan hi ha institucions i decisions col·lectives que orienten aquesta prosperitat cap al bé comú.
També m’agrada recordar una idea del filòsof Paul Virilio: cada nova tecnologia crea alhora un nou tipus d’accident. Quan es va inventar el tren, es va inventar també el descarrilament. Amb la intel·ligència artificial comencem a veure els seus «accidents»: decisions automatitzades opaques, errors de sistemes que afecten persones, desinformació o dificultats per atribuir responsabilitats quan alguna cosa falla.
A l’hora de veure el potencial de la IA també hauríem de preguntar-nos qui se’n beneficia, qui n’assumeix els riscos i com construïm les cadenes de responsabilitat adequades.
La responsabilitat, la regulació i la innovació poden anar de mà. No són conceptes antagònics.
6. El lema d’Autoocupació és “Soc el que vull ser”. I tu? Ho ets?
Al llarg de més de 25 anys de trajectòria professional he tingut l’oportunitat de treballar en entorns molt diversos: com a empleat a Europa i Àsia, en empreses públiques, formant part del Govern de la Generalitat com a director general i també durant més d’una dècada com a professional autònom dedicat a la consultoria.
Mirant enrere, m’adono que hi ha un fil conductor en totes aquestes etapes. Sempre he intentat acostar-me a allò que volia ser en cada moment de la meva vida. Quan he sentit que havia completat una etapa, he buscat nous reptes o he aprofitat oportunitats que m’han permès continuar evolucionant. Poder fer-ho ha estat, sens dubte, un privilegi.
Amb el temps he après que la pregunta «què vols ser?» no té una única resposta. La resposta canvia a mesura que canviem nosaltres, les nostres circumstàncies i les nostres prioritats. Ara, amb una paternitat relativament recent, aquesta resposta ha tornat a evolucionar.
Per això, avui no diria que m’he convertit en allò que volia ser una vegada i per sempre. Diria que he procurat convertir-me en allò que volia ser en cada etapa de la meva vida. I, en aquest moment vital, puc dir que al BSC he trobat un entorn que em permet continuar fent exactament això.
